Hosting Gratis Unlugar.com
Hosting - Registro .Com - Hosting Gratis - Barrio Privado - Mail List - Clasificados Gratis
Promo Hostin Unlugar.com
 
 
 

Què volen aquesta gent?

Esta canción está dedicada al asesinato de Enrique Ruano, militante del Frente de Liberación Popular, después de estar detenido dos días en una comisaría en Madrid, el 19 o el 20 de enero de 1.969 y que produjo un gran movimiento estudiantil en Barcelona y en Madrid.

La letra original es de Lluís Serrahima en catalán y la música es de la mallorquina Maria del Mar Bonet. La versión castellana la cantó Elisa Serna.

Aunque la canción da a entender que a Enrique le tiraron desde su casa, en realidad parece ser que fue desde un piso de la policía al que le llevaron después de dos días de detención y torturas. La confusión con que se conocían las noticias entonces y la prisa por dar una respuesta política y pacífica, como efectivamente se hizo sobre todo en Barcelona, justifican la "licencia poética".

Óleo de Carlos Gorriarena

 

Què volen aquesta gent?
Grabación original en 1968 por Maria del Mar Bonet
Letra de Lluís Serrahima - Música de Maria del Mar Bonet

 

De matinada han trucat, són al replà de l'escala; la mare quan surt a obrir porta la bata posada. «Què volen aquesta gent que truquen de matinada?» «El seu fill, que no és aquí?» «N'és adormit a la cambra. Què li volen al meu fill?» El fill mig es desvetllava. «Què volen aquesta gent que truquen de matinada?» La mare ben poc en sap, de totes les esperances del seu fill estudiant, que ben compromès n'estava. «Què volen aquesta gent que truquen de matinada?» Dies fa que parla poc i cada nit s'agitava. Li venia un tremolor tement un truc a trenc d'alba. «Què volen aquesta gent que truquen de matinada?» Encara no ben despert ja sent viva la trucada, i es llança pel finestral, a l'asfalt d'una volada. «Què volen aquesta gent que truquen de matinada?» Els que truquen resten muts, menys un d'ells, potser el que mana, que s'inclina pel finestral. Darrere xiscla la mare. «Què volen aquesta gent que truquen de matinada?» De matinada han trucat, la llei una hora assenyala. Ara l'estudiant és mort, és mort d'un truc a trenc d'alba. «Què volen aquesta gent que truquen de matinada?»

La autora del tema, María del Mar Bonet junto al grupo chileno Quilapayún interpretando el tema "Què volen aquesta gent?", en Barcelona.

 

traducción al castellano:

¿QUÉ ES LO QUIERE ESA GENTE?

De madrugada han llamado
están en el rellano de la escalera
la madre cuando sale a abrir
lleva la bata puesta

¿Qué quiere esta gente
que llama de madrugada?

Su hijo, ¿no está aquí?
Duerme en su habitación
¿Qué quieren de mi hijo?
El hijo se medio desvelaba

La madre bien poco sabe
de todas las esperanzas
de su hijo estudiante
que bien comprometido estaba

Días ha que habla poco
y cada noche se agitaba
le venía un temblor
esperando una llamada al romper el alba

Todavía no bien despierto
ya siente viva la llamada
y se lanza por la ventana
al asfalto de un vuelo

Los que llaman quedan mudos
salvo uno, quizás el que mandaba
que se inclina al ventanal
por detrás grita la madre

De madrugada han llamado
la ley una hora señala
ahora el estudiante está muerto
muerto de una llamada al romper el alba.

 

Videoclip del grupo "Sabor de Gracia" del tema "Que volen aquesta gent?" Dirigit per Marc Juan i fotografia d'Albert Serradó.

 

------------------------------------------------------

Otras canciones sobre la libertad y la opresión

Homenaje a Lluís Llach y a los héroes del final del franquismo de la España de los 70` en las universidades del país. Fin de la dictadura y alegoría a la República. Imágenes inéditas de la época. Concierto en Barcelona. Tema: "L'Estaca" del cantante y compositor catalán Lluis Llach, interpretado por Llach.

 

L'estaca, en castellano, La estaca, canción mítica compuesta en 1968 por el cantaautor catalán Lluís Llach.

Esta canción, que se ha traducido a multitud de idiomas, ha llegado a popularizarse tanto que en muchos sitios se considera autóctona. Fue compuesta en plena dictadura del General Franco en España y es un llamamiento a la unidad de acción para liberase de las ataduras, para conseguir la libertad. Se ha convertido en un símbolo de la lucha por la libertad.

 

L'ESTACA
L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

 

LA ESTACA
(L'ESTACA)

El viejo Siset me hablaba
al amanecer, en el portal,
mientras esperábamos la salida del sol
y veíamos pasar los carros.

Siset: ¿No ves la estaca
a la que estamos todos atados?
Si no conseguimos liberarnos de ella
nunca podremos andar.

Si tiramos fuerte, la haremos caer.
Ya no puede durar mucho tiempo.
Seguro que cae, cae, cae,
pues debe estar ya bien podrida.
Si yo tiro fuerte por aquí
y tú tiras fuerte por allí,
seguro que cae, cae, cae,
y podremos liberarnos.

¡Pero, ha pasado tanto tiempo así !
Las manos se me están desollando,
y en cuanto abandono un instante,
se hace más gruesa y más grande.

Ya sé que está podrida,
pero es que, Siset , pesa tanto,
que a veces me abandonan las fuerzas.
Repíteme tu canción.

Si tiramos fuerte...

El viejo Siset ya no dice nada;
se lo llevó un mal viento.
- él sabe hacia donde -,
mientras yo continúo bajo el portal.

Y cuando pasan los nuevos muchachos,
alzo la voz para cantar
el último canto que él me enseñó.

Si tiramos fuerte...

"Yo soy Juan" de y por León Gieco. Tema sobre la recuperación de la identidad del nieto número 86 de Abuelas de Plaza de Mayo, Juan Cabandié. (Argentina).

Tema de Léon Gieco titulado "El ángel de la bicicleta", en homenaje al trabajador social Pocho Lepratti, asesinado por las fuerzas policiales de la Provincia de Santa Fe en diciembre de 2001.

 

2007 . - Revista Virtual de Derechos Humanos.

Director: Matías Bailone , República Argentina.

www.losderechoshumanos.com.ar